Un 40% dels catalans adults pertany a una classe o estatus inferior a la dels seus pares. Es tracta d'una de les dades de l'informe 'Crisi, descens social i xarxes de confiança' elaborat pels sociòlegs Xavier Martínez-Celorrio i Antoni Marín per la Fundació Jaume Bofill.
L'estudi, que analitza les trajectòries de classe, renda i estatus d'una mostra de 1,530 individus entre el 2008 i el 2012, posa de manifest que el 30% dels adults catalans han estat desclassats per la crisi.Dit d'una altra manera, el descens social afecta un de cada tres adults d'entre 25 i 64 anys o, el que és el mateix, 1.327.000 catalans viuen pitjor ara que abans de la recessió econòmica. Les dades actuals podrien ser, fins i tot, més inquietants per la reforma laboral del 2012.
"Són xifres descomunals que evidencien l'onada expansiva de destrucció i despossessió generada per la crisi", resa el treball, que assegura que s'ha obert una nova etapa de "desigualtat regressiva i imprevisible de remuntar".
Els descens social ha afectat de manera transversal totes les capes socials, tot i que la classe obrera ha estat més castigada (35%) que no pas les mitjanes (26%) i la professional (17%).
El nivell educatiu, un determinant clau
L'estudi destaca que les llars amb enquestats sense estudis han patit la màxima taxa de descens de la renda familiar (43%), juntament amb les llars formades per enquestats amb estudis primaris (41%).
Els ciutadans més grans de 55 anys són el col·lectiu que ha perdut més quota de benestar a causa de "les càrregues familiars, l'atur de llarga durada i d'haver gastat els estalvis per fer front a l'empobriment que els ha suposat una taxa de descens social del 37%".
Les desigualtats creixen més a Catalunya que a la resta d'Espanya
L'augment de les desigualtats socials a casa nostra és més acusat que a Europa, segons dades de l'Eurostat. Entre el 2007 i el 2014, l'índex gini català -que mesura la desigualtat- ha augmentat un 12% i l'espanyol un 8,7%. A països com Finlàndia, Regne Unit, Polònia i Holanda, en canvi, ha caigut entre 0,6 i 1,4 punts.
D'acord amb dades del 2014, a les comarques catalanes el 20% de famílies més riques concentraven 6,5 vegades més renda que el 20% més pobre, mentre que el 2007 era només 4,7 vegades més.
Per acabar amb la bretxa social i reactivar l'ascensor social, el treball afirma que la resposta no pot reduir-se a les polítiques redistributives i pal·liatives "ex post que fa un estat del benestar pensat per a la societat industrial que ja no existeix". Martínez-Celorrio i Marín recorden que l'impacte redistributiu de l'actual model social català tan sols redueix un 26% la taxa de pobresa després d'ajuts i transferències i aposten per una estratègia "anticipativa".
En la mateixa línia, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Socialva proposar ahir una pujada del salari mínim interprofessional fins als 1.028 euros. Oriol Illa, president de l'entitat, va assegurar que es tracta d'una mesura 'predistributiva' que podria contribuir a reduir les desigualtats creixents. I és que per primer cop, al 2012 el descens social superava l'ascens social a Catalunya.
Llum enmig de la crisi
En el pol oposat als ciutadans que perden estatus social, hi ha un 12% de catalans que han ascendit de classe en plena crisi. Es tracta, en la seva majoria, de fills de famílies acomodades i de menors de 44 anys (70%).
L'estudi posa de manifest un fet revelador: el talent acadèmic marca la jerarquia en l'ascens social d'una generació a una altra. El treball relaciona per primer cop la mobilitat social amb les notes de la selectivitat, en tant que indicador del talent i capital cognitiu.
Els resultats mostren com els adults amb notes excel·lents (entre 8 i 10) quan van fer la selectivitat, milloren la seva quota de benestar en un 63% dels casos. La taxa d'ascens social intergeneracional és del 61% entre aquells que van obtenir un 7.
Des de la visió del determinisme genètic es podria considerar, erròniament, que el talent és hereditari. Sorprenentment, però, la meitat de les notes de la selectivitat notables i excel·lents corresponen a persones amb pares amb estudis primaris. Això demostra, diuen els investigadors, "l'excel·lència resil·lient per destacar malgrat el baix capital cultural d'origen". Es podria concloure, doncs, que "la democratització de l'ensenyament secundari les darreres dècades ha fet més interclassista i diversa l'excel·lència d'entrada a la universitat, que no queda reduïda a l'elitisme de famílies universitàries".
L'informe introdueix un altre element d'anàlisi innovador i relaciona crisi, xarxes i amics de confiança. El treball revela que el 31% dels catalans declaren que no tenen cap amic de confiança. La intensitat dels llaços d'amistats depèn "de la condició socioeconòmica": en un 63% de les llars més riques declaren tenir fins a tres amics principals, mentre que això només ho manifesten el 34% de les llars més pobres. "El tòpic d'una densa xarxa d'amistats de confiança en les classes baixes no s'acompleix", conclou l'estudi.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari